Pàgines

dimecres, 5 de juny del 2013

LLUITANT CONTRA EL MAL ÚS DE LA POLÍTICA!

Des de que l'home és home, hi ha hagut sempre un col·lectiu (governants) que ha volgut imposar-se sobre un altre (governats). Tot i l'existència d'ideologies, revolucions i nombroses lluites, aquest fet no s'ha pogut erradicar mai al llarg de la història, ja que tots els canvis que hi ha hagut han desembocat en el mateix (diguem-ne: antic règim, nazisme, feixisme, stalinisme... i així podriem estar fins demà). En l'actualitat, almenys en l'actualitat del nostre país, podem veure com s'està repetint el mal ús de la política. Els polítics fan ús del seu poder pel benefici propi i per "millorar"/"beneficiar"/"unir"/"ajudar" el país a la seva manera (diguéssim que no són gaire bons filòsofs, ja que l'ètica i la política no la controlen massa). El que passa, per sort, és que darrera un estat hi ha un poble, un poble que se sent estafat, manipulat, enganyat, rebutjat i que vol canviar la situació (bé, no tots). Aquest poble compte amb uns mitjans, heredats de la història contemporània, que han de dur a terme i que l'ajudaran a canviar la situació.

En primer lloc, trobem la crítica televisiva (per alguna cosa ha de servir la televisió, no?), que públicament escarmenta i dóna la seva visió mitjantçant la ironia i la sàtira. Vindria a ser el cas del programa Polònia (tv3) que, amb la imitació i ridiculització, escarmenta la nefasta activitat política del nostre país. Si no us ho creieu, aquí en teniu un exemple:


Si els polítics no es donen per aludits amb la burla cap a ells, el poble sempre pot comptar amb la rebel·lió i la protesta, és a dir, la manifestació pública d'un grup de la societat que vol canvis ja que no està content amb l'statu quo del país. A Espanya i a Catalunya, actualment, la població està optant per aquesta opció i l'està posant en pràctica. Ja són moltes les protestes que hem pogut veure (fins i tot viure) en els darrers anys, com per exemple la següent, que de ben segur que coneixereu:

El que cal tenir més en compte a l'hora d'actuar contra el que ens sembla poc idoni en la política és l'actitud. Segons l'actitud que adoptem davant la política, els nostres actes tindràn més o menys influència en un canvi. Anecdòticament, us ensenyem l'actitud que els millors estudiants universitaris d'Espanya han adoptat vers la reforma educativa del ministre Wert:


Tot i que sabem que aquests joves no són els únics que adoptarien aquesta actitud (ens hi incluïm), és del tot cert que la manera més directa de realitzar un canvi és mitjantçant la votació. És normal que en moments com aquests la població es vulgui allunyar de la política, però això no pot ser. El poble ha de votar, ha de decidir pel seu futur, ja que si no ho fa, deixa el destí de tots en mans de qualsevol. EL POBLE I LA POLÍTICA HAN D'ANAR DE BRACET!

Finalment, donarem un paper important a la música. La música és capaç de conmoure, d'unir, de moure les masses i de donar força. És per això, que molts revolucionaris han utilitzat la música com a mitjà per moure la gent o que molts moviments revolucionaris han estat acompanyats per una música d'estil propi. Així doncs, us presentem la Tracy Chapman i la seva cançó "Talking about a Revolution":


"Talkin' Bout A Revolution"

Don't you know
They're talkin' bout a revolution
It sounds like a whisper
Don't you know
They're talkin' about a revolution
It sounds like a whisper

While they're standing in the welfare lines
Crying at the doorsteps of those armies of salvation
Wasting time in the unemployment lines
Sitting around waiting for a promotion

Poor people gonna rise up
And get their share
Poor people gonna rise up
And take what's theirs

Don't you know
You better run, run, run...
Oh I said you better Run, run, run...
Finally the tables are starting to turn
Talkin' bout a revolution